jueves, 17 de julio de 2008

Alguns descobriments

Les pèrdues són positives: Humor, la salvació de tots els nostres problemes... Un sentiment estrany que ens permet donar la volta a les coses, quan vulguem i com vulguem.
Quan perdeu, mireu de convèrcer-vos que no perdeu, sinó que guanyeu la pérdua.

Fes cinc bones preguntes al dia: Cinc preguntes cada dia i dos litres d´aigua.

Monstram com camines i et mostraré com rius: Aquell caminar va fer que em sentís millor i vaig començar a riure fent riallades curtes però lliscants.
Hi ha alguna cosa en la manera que tenim de caminar que ens mena a riure, a l´humor.
Aquest riure és el vostre riure. Senzillament, l´heu d´explotar al màxim, i gairebé sense que us n´adoneu, aquest riure us canviarà la manera de ser i la manera que teniu de gaudir de la vida

Hi ha set consells per ser feliç: No a allò que no vols. No a allò que encara no saps que no vols però que vols. No per compromís. No si saps que no ho podràs cumplir. No a l´exces. I sobretot: No a tu mateix!!!
"No ho dubtís, el no et durà molts altres sí"

El que més amagues és el que mostra més de tu: Ens van ensenyar una cosa vital, el que nosaltres teníem: monyons, cicatrius, morats, pocs cabells... eren coses que ens feiem diferents que ens feiem sentir especials, per això mai no les havíem d´amagar, les havíem de mostrar amb orgull.

No tinguis por de ser la persona en que t´has convertit: Accepta qui ets, no tinguis por de ser la persona en que t´has convertit per mitjà de les decissions que has pres. Les males decisions enforteixen, i al cap del temps seran bones decissions. Accepta-ho i seràs molt feliç a la vida i amb tu mateix.

Troba allò que t´agrada mirar i mira-ho: El que importa no és que mires, sinó què et transmet mirar.

La recerca del sud i del nord: Els somnis són del nord del món sencer. Si els fas realitat, hauràs d´anar cap al sud.

Fes-te palles positives: Eren les palles que et fas pensant en una única persona i que li porten sort. Quan dediques una palla, la sort es dirigeix a l´inspirador.

El que costa no és aceptar com ets, sinó com és la resta de la gent: De vegades no és tant important seguir una senda com desfer la nostra, agafar-ne una altra de diferent i adonar-nos que hi ha altres maneres d´arribar a un mateix lloc. No hem de jutjar, no hem d´intentare ser radicals. Qualsevol senda pot ser bona, només hem de tenir clar que és el producte d´algunes decisions.

El mòn groc