Aigua en cistella

El dia arribava lentament, per capes de llum, les unes darrere les altres. I amb les primeres clarors ella tornà. I amb les primeres clarors em digué que marxava per sempre.Hi hagué una interrupció en la marxa de la vida. Tot s'aturà allí, en aquelles primeres clarors, davant d'un cel amb colors canviants. En l'ampla balconada d'aquell hotel construït sobre roques, tot s'aturà excepte els sentiments. Una explosió de sentiments. Primer el neguit, després l'espant, a continuació l'amor, un amor desbordat, un desig intens. Li vaig implorar i vaig abraçar-la per reternir-la. Em va refusar i em va dir: "prou".Va continuar un dolor intens i una excitació impotent. Vaig voler abraçar-la novament i li vaig dir: "ets meva". I em va dir que no, que era d'un altre. Que ja feia temps. Em va mancar l'alé. A fora tot restava en calma.i calmadament va marxar.Entre la desesperança i la tristor, va anar obrint-se camí l'arravatament, el despit i després l'odi.Trigà molt a arribar l'oblit perquè quan es trenquen els amors, els esperits també s'esgarren.

Aigua en cistella, Carme Miquel