sonnomediterrani

Jo sempre he cregut que el món groc és el món en el qual estem realment. El món que ens ensenyen les pel.lícules, el del cinema, és un món creat per tòpics que no són certs, i acabem pensant que el món és així. T’ensenyen com és l’amor, i després t’enamores i no és com a les pel.lícules. T’ensenyen com és el sexe, després fas sexe i tampoc no és com el de les pel.lícules. Fins i tot t’ensenyen com són les ruptures de les parelles. Quantes vegades la gent ha quedat amb la parella en un bar i ha emulat una ruptura de cinema. I no funciona, no funciona perquè allò que al cel.luloide es despatxa en cinc minuts, a tu després et costa sis hores i al final no trenques sinó que et compromets a casar-te o a tenir unfill.Tampoc no crec en les etiquetes amb què es volen definir les generacions. Jo no em sento generació X, ni generació iPod, ni encara menys generació metrosexual o über-sexual.Què em sento? Groc (que és una cosa individual que no forma part d’un col.lectiu). Sóc groc, sóc un groc d’algú.Però aquí ja hi arribarem.Així doncs, no hi ha etiquetes, no hi ha regles, no hi ha normes. Suposo que us esteu preguntant com s’articularan aquest llibre i aquest món, com n’ordenaré els conceptes.Doncs amb una llista. Crec en les llistes, m’encanten. Sóc enginyer industrial, per això m’agraden els números, i si t’a-graden els números t’agraden les llistes.Tot el que llegireu d’ara endavant és una gran llista. Una llista de conceptes, una llista d’idees, una llista de senti-ments, una llista plena de felicitat. Una llista de descobriments que van fer que jo creés el que considero que és el meu món.Són descobriments breus que recullo en capítols curts.Són petites traces per entendre una altra manera de veure el món. No tingueu por de viure el món groc. Només hi heu de creure.
Jo tinc una màxima: si creus en els somnis, es faran rea-litat. Creure i crear són dues paraules que s’assemblen, i s’assemblen tant perquè en realitat estan molt, molt a prop.Tan a prop que si creus, crees.
Creieu..

Albert Espinosa